Basket
Molt més que una paraula.
El Basket no es mira, es gaudeix.
El Basket no es practica, es sent.
El Basket no agrada, s’estima.
El Basket no és com les altres religions, està per sobre d’elles.
El Basket no és un esport com els altres, és únic.
El Basket no es pot comparar, ni sentir. Ni tan sols es pot parlar de Basket així com així.
Per parlar de Basket, no n’hi ha prou amb haver fet una cistella un cop, ni dos, ni mil. Fa falta molt més. Basket és alló que es sent. Basket és alló que es gaudeix, i que mai avorreix. Basket es alló que es porta dins, a l’esquerra, al cor.
Basket no és mirar un partit i cridar quan l’àrbitre s’equivoca, potser Basket sigui aplaudir quan acabi una possessió després de 24 segons defensant fins a morir.
Basket no és cridar quan un jugador es penja de l’aro, potser Basket sigui donar-se compte de que després de 14 segons defensant, i recuperar la pilota, tens 24 segons més per organitzar un atac que al final aconsegueix acabar amb dos punts.
Basket no és guanyar un partit i saltar sense parar, Basket és saludar a tots aquells que t’han ajudat a poder jugar aquell partit: rivals, àrbitres, companys i públic.
Basket és agrair a tots els jugadors, els que han passat, els que juguen i els que arribaran.
Basket és donar les gràcies a James Naishmit per la teoria i a Michael Jordan per la pràctica.
Basket és estar preparat per entrar a pista, sigui quina sigui el marcador, quan falten 5 segons, i donar-ho tot.
Basket és aprofitar totes les oportunitats al 100%.
Basket és estimar la pilota, tractar-lo bé i no deixar-lo escapar sense que passi per la reixa.
Basket és no donar-se per vençut. És combatre. És guanyar.
Basket és veure l’escut del teu club i donar la vida per aquest a la pista.
Basket és veure els colors de la teva samarreta i suar-la.
Basket és gaudir cada segon que corre del cronòmetre, gaudir amb cada tir lliure que llences, gaudir amb cada so de la pilota al botar contra el terra o al rebotar contra l’aro, gaudir de cada jugada al màxim sense perdre cap detall.
Basket és respecte.
Basket és llançar la pilota a la cistella. Somriure sense saber si entrarà. Veure la pilota rodant cap a l’aro. Sentir com els teus peus tornen en contacte de nou amb el parquet. Veure com la pilota comença a descendir. Escoltar el so de la pilota passant per la reixa, sense tocar ni tan sols l’aro. I llançar una altre vegada, fins fallar.
Basket és tristesa al veure una lesió llarga, i alegria al veure els teus companys guanyant sense tu i dedicante la victòria.
Basket és donar les gràcies. Gràcies marcador per ensenyar-me a guanyar i a perdre. Gràcies línia de triple per que des de més enllà de tu tinguin més valor. Gràcies taulell per ensenyar-me que rebotant allà entra més fàcilment. Gràcies pilota i perdó per si algun cop no t’he acariciat o tractat com deuria. Gràcies zona, per no deixar-me estar tres segons dins teu. Gràcies aro, per tots els tirs que han entrat plorant.
Basket no és plorar al perdre, és plorar quan s’és un perdedor.
Basket no és llançar cada tir com si fos l’últim de la teva vida.
Basket és amor. Basket és tot!
I ♥ THIS GAME
haber si lo puedo poner tambien en castellano....
